Photoshop - Operacions i Eines Essencials - Donar mida a una selecció rectangular

Quan fem una selecció rectangular o el·líptica al panell contextual ens apareixen unes opcions que ara comentaré:

1. Normal. És el que ens surt per per defecte. La selecció es fa simplement dibuixant un rectangle, de manera similar a quan seleccionem les icones del nostre escriptori del nostre windows, mac o linux.
   
   
   
   
2. Proporcions fixes. Ens permet determinar una selecció en la que la alçada i la amplada segueixen unes proporcions fixes. Aquest tipus de seleccions també es dibuixen de forma similar a l'anterior però veureu que ho fa restringint les proporcions que heu fixat.
   
   
   3. Mida exacta. Es pot definir amb exactitud la mida exacta ja sigui en píxels, cm o en les unitats que vulguem. En aquest cas no es dibuixa si no que es clica sobre el llençol.
   
   

Photoshop - Operacions i Eines Essencials - Retallar una imatge

Suposem que d'aquesta fotografia només volem la església. Llavors el que haurem de fer és retallar la imatge. Us explico a continuació dues maneres de retallar un troç d'imatge:

Mètode A
Amb la eina retallar.


Mètode B
A partir d'una selecció rectangular. En dos etapes:

1. Fem una selecció rectangular.



2. I finalment anirem al menú Imagen > Recortar.

---

En tots dos casos el que obtenim és:

Photoshop - Bibliografia Recomanada

ISBN: 9788478978229

Photoshop - Tutorial Pautat- Treure marca d'aigua

Per posar una marca d'aigua a una foto ho podem fer de la següent manera:

1. Col·loquem el logo en una capa per sobre de la imatge i li donem un estil(efecte) de capa bisel y relieve.
2. 
   A la capa amb el logo, o marca d'aigüa, li treiem el relleno.

Es veu que el paràmetre relleno de la paleta capas afecta a la opacitat de la imatge però no pas a la opacitat dels estils o efectes de capa.

Photoshop - Tutorial Pautat - Posar el barret de pare noel a Joker

En aquest tutorial pautat veureu com col·locar el barret de pare noel a Joker. Els passos que podríem seguir, per exemple, són els següents:


1. Obrim tots dos arxius i arrosseguem amb la fletxa negra d'un a l'altre.



2. Situem el barret a on aniria i l'adaptem de mida al cap de la cara.



3. Com que el gorret no hi cap al llençol ens caldrà ampliar-lo fent "Imagen> Tamaño de lienzo". Però abans a la capa Fondo li canviarem el nom per evitar que al fer l'ampliació de llençol ens pinti amb el color de fons.



4. Amb Ctrol + T acabem d'ajustar i de situar el barret de pare Nöel aprofitant que disposem de més espai.





5. A la capa barret li afegirem una màscara de capa per mostrar només el barret.


6. Com que el barret està més enfocat que la cara es nota. Podem desenfocar lleugerament amb la eina de desenfocar(la goteta).


7. Ara faren que el color del barret sigui igual a la referència vermella de la foto del Joker fent Imagen > Ajustes > Tono/Saturación.


8. Ara ocultem un moment la capa Barret i a la capa Joker anirem seleccionant el fons i amb Ctrol+T l'anirem ampliant per cobrir els forats del fons tant bé com puguem. Es pot acabar d'integrar el fons estirat fent servir el parche, el pinzell corrector i el tampó de clonar.



9. Per poder crear el braç crearem un traçat vectorial a la zona A i n'obtindrem la selecció per poder fer la reserva. Amb eines de clonació i reparació crearem el troç de braç que ens manca. També amb aquestes eines podem acabar de crear els fons que ens queda tant a la zona A com a la zona B.



10. Corretgim defectes, ajustem millor el barret, desenfoquem les vores del barret, estirem amb el dit, desenfoquem les vores, etc... i el resultat és aquest:

Photoshop - Tutorial pautat - Com fer un trencaclosques

Voleu fer un trencaclosques?

Bé, pel mateix preu us poso la recepta per fer dos amb les imatges anteriors. Aquí intervindrà com a novetat el paràmetre relleno de capes.


1. A la capa fondo tenim la imatge original.


2. En una capa per damunt dibuixem uns traçats amb la ploma i contornejem.

3. Entre les línies contornejades pintem de blau.


4. Suprimim els contorns sel·leccionant-los amb la vareta màgica i apretant la tecla SUPR. Només deixarem les peces blaves.






5. Treiem Relleno i es veurà només l'estil de capa en la capa de les peces blaves, podent veure a traves seu el que hi hagi en capes inferiors, en aquest cas la capa fons és la imatge de la piscina.



6. En capes inferiors podem posar tantes imatges i temes de trencaclosques com volguem.

Photoshop - Les màscares

Utilitat.
Las máscaras serveixen per indicar el grau d'opacitat dels píxels d'una capa de forma selectiva.

En aquesta imatge hem ocultat tots els píxels que no volíem ensenyar. Noteu que no és el mateix que dir ocultar que esborrar.

Com es crea una máscara de capa?
Amb el botó que es troba a la part inferior de la finestra capes. Un cop hem premut aquest botó al costat de la miniatura de la capa apareix una altra miniatura es tracta de la miniatura de la capa.



Com funciona una máscara de capa?
El que a la máscara de capa és blanc a la capa és opac i el que és negre a la capa és transparent.



I els grisos?

Com es pinta a una màscara?
Per poder pintar ja sigui amb el pinzell o amb el bot pintura a una màscara hem de clicar sobre la miniatura de la màscara. Després pintarem al llençol de blanc, negre o grisos per mostrar totalment, ocultar o semi-ocultar respectivament.

Obtenir una màscara de capa a partir d'una selecció.
També es pot obtenir una màscara a partir d'una selecció de la següent manera.

1. Fem una selecció.
2. Apretem sobre el botó de la finestra capes.

Photoshop - Els modes de fusió

Els modes de fusió no són opcions exclusives de les capes, també apareixen aquestes opcions amb eines com el bot de pintura, el pincell, etc... Tot i així ho explicarem amb les capes.

1. Normal: Aquest és el mode per defecte. No és un mètode de fusió pròpiament dit. Simplement deixa veure el que hi ha a capes inferiors a través dels píxels transparents o semitransparents de la capa que té aquest mode en cas de tenir-ne transparents, és clar..
2. Disoldre: Tampoc no és un mètode de fusió. Sustitueix els colors superiors pels inferiors però de forma aleatòria.
3. Multiplicar: (Sempre obtenim imatges més fosques)Tots els colors tenen una correlació amb la escala de grisos. Els televisors en blanc i negre feien aquesta correlació. Un groc en una tele en blanc i negre corresponia a un tó clar i un vermell a un gris fosc. El mode multiplicar generarà una imatge de colors mesclats, que serà més o menys fosca, en funció de la correlació dels píxels de la capa activa amb la escala de grisos. D'aquesta forma, quan més s'apropi al negre més fosc serà el resultat, i quan s'allunyi, menys s'enfosquirà. De fet si els píxels són blancs no es produirà cap modificació, mentre que si són blancs no es produirà cap modificació. Els píxels inferiors també influeixen a la imatge. Si aquests són foscos o negres, el color dels superiors quasi no serà apreciable.
   
4. Trama: (Sempre obtenim imatges més clares) L'invers de multiplicar. Si el píxel superior és clar(en la seva correlació amb la escala de grisos), el resultat serà una imatge aclarada i si el píxel és molt fosc no farà res. Amb trama el color dels píxels superiors no serà dominant en aquelles zones on els inferiors siguin més clars.
   
5. Superposar: (=multiplicar+trama). Aquest mode de fusió utilitza les funcions de multiplicar i de trama segons els colors inferiors. Respecta les llums i les ombres de la imatge, ja que, si el color inferior és molt fosc, els superiors afectaràn poc o res als inferiors. I si és clar igualment. Aquest mode és ideal per donar color a imatges en grisos, o per a que la capa actui com un vel parcialment transparent.
   
6. Llum suau: La opció llum suau genera una fusió de píxels en la que els superiors enfosqueixen o aclareixen la imatge segons la quantitat de color en la seva correlació amb la escala de grisos. Els píxels de menys d'un 50% de gris aclariran la imatge i els més foscos la enfosquiràn.
   
7. Llum intensa: Funcionament similar al de llum suau; els píxels inferiors s'aclareixen o enfosqueixen en funció del grau de foscor dels superiors. A la llum intensa, el tó d'aquests píxels superiors prevaleix de forma molt més acusada sobre els inferiors, de fet, si son blancs o negres generaràn blancs o negres purs.
   
8. Llum linial: Subexposa o sobreexposa els colors augmentant o disminuint la brillantor, depenent del color de fusió. Si el color de fusió(origen de la llum) és més clar que un 50% de gris, la imatge s'aclarirà augmentant la brillantor. Si eel color de fusió és més fosc que un 50% de gris, la imatge s'enfosquirà disminuint la brillantor.
   
9. Sobreexposar:Amb el mode sobreexponenr, els píxels inferiors s'aclareixen en general però especialment si els superiors són clars en la seva correspondència en l'escala de grisos. D'aquest mode, el negre no modifica la imatge, mentre el blanc genera blancs purs.
   
10. Subexpsar: La opció Subexposar produeix l'efecte invers a sobreexposar. El resultat serà: una imatge més fosca quant més ho sigui el píxel superior; i menys quant més clar, de manera que el blanc no produeix canvis. A l'igual que a sobreexposar, si els píxels inferiors són negres o blancs els superiors no afectaràn a la imatge.
    
11. Enfosquir: El mode enfosquir és una altra forma d'aconseguir que les imatges mostrin les zones més fosques; prevaleixeràn els pixels més foscos de tots. Si el píxel superior és més fosc que l'inferior, tindrà predomini a la imatge i viceversa. En ocasions, superiors e inferiors tindràn un valor de brillantor similar, per la qual cosa el resultat serà una mescla d'ambdos.
    
12. Aclarir: Segueix una dinàmica completament inversa a la d'enfosquir, aconseguint l'efecte contrari.
    
13. Diferència: El color dels píxels inferiors serà modificat en quant a la seva composició ja que se'ls sustraeix el superior. Si els píxels inix cap canvi; si són blancs, els colors dels píxels superiors quedaràn invertits.
    
14. Exclussió: Similar a diferència però amb menys saturació i contrast.
    
15. To(que en photoshop vól dir Matiç): Fa prevalèixer els matiços dels píxels superiors deixant els valors de brillantor i de saturació als inferiors. Així, si el color dels inferiors és molt lluminós o molt saturat, el tó dels superiors no afectarà a la imatge. Tampoc si és blanc i negre.
    
16. Saturació: En aquest cas, predominarà la saturació del color dels píxels superiors, és a dir que en realitat provoca una saturació o apropament cap al gris dels colors inferiors segons com siguin els superiors. Amb aquest mode, si el color superior és molt saturat, ll'aspecte serà el d'una imatge molt saturada; si és poc saturat, la imatge també ho serà. Ja que només té en compte la saturació dels píxels superiors, els inferiors conservaràn les seves tonalitats i brillantors.
    
    Si els píxels superiors són blancs o negres, els inferiors patiràn una conversió al gris. Si els inferiors són blancs o negres, la imatge no es modificarà.
    
17. Color: Les components del color dels píxels superiors predominaràn sobre els inferiors, dels que només es tindrà en compte la brillantor.
    
18. Lluminositat: Els píxels inferiors seràn més clars o més foscos, preservant el seu matiç i saturació, i depenent del grau de lluminositat de les superiors.
    
19. Subexposició lineal: Ilumina el color base per reflexar el color de fusió augmentant la brillantor. Fusionar amb negre no produeix canvis.
    
20. Llum focal: Sustitueix el color, depenent del color de fusió. Si el color de fusió és més clar que un 50% de gris, els píxels més foscos se sustituiràn. Si el color de fusió és més fosc que un 50% de gris, seràn els píxels més clars els sustituits.
    
21. Llum forta: Multiplica o trama els colors, depenent del color de fusió. Si el color de fusió és més clar que un 50% de gris, la imatge s'aclarirà com si es tramés. Si el color de fusió és més fosc que un 50% de gris, la imatge s'enfosquirà com si es multipliquès. Això resulta útil per afegir ombres a una imatge.
    
22. Mescla definida: Aques mode de fusió acoloreix, amb el color frontal, els píxels amb més del 50% de gris. Els inferiors al 50% no varien.
    
23. Sobreexposició lineal: Busca la informació de color de cada canal e ilumina el color base per reflexar el color de fusió augmentant la brillantor. Fusionar amb negre no produeix canvis.
    
    

Dreamweaver - Orientació - Què farem amb Dreamweaver?

Dreamweaver és el programa ideal per editar pàgines web de forma professional ja que inclou diferents aspectes que fan d'ell un programa molt versàtil i complert.

1. Edició. Permet editar webs tant en mode WYSIWYG com en mode codi.
2. Gestió d'arxius. Permet gestionar els arxius d'un lloc web. El seu gestor fa de client FTP i a més és intel·ligent ja que se n'adona quan arxiu canvia de lloc i actualitza automàticament totes les URL que portin cap aquell arxiu.
   
3. Llenguatges. Dreamweaver treballa amb diferents llenguatges com HTML, XHTML, XML,PHP, CSS, Javascript, ASP,... Aprofundirem en HTML, XHTML, CSS i us presentaré des del Dreamweaver Javascript.
   

FLASH - Orientació - Què farem amb Flash?

Flash és un programa força versàtil. El seu ús pot ser tant per realitzar continguts multimèdia orientats tant a CD com a webs.

1. Dibuix Vectorial. Aprendreu les tècniques per dibuixar i modelar els diferents objectes vectorials.
   
2. Animació. Aquest és l'aspecte més potent del Flash. La majoria dels banners publicitaris d'avui dia es fan amb Flash.
   
3. Multimèdia. Un altre dels punts forts del Flash és que permet incorporar so i vídeo. I naturalment imatges de mapes de bits.
   
4. Interactivitat. Mitjançant un llenguatge de programació que es diu ActionScript es poden desenvolupar rutines interactives. Assentarem les bases per entendre aquest llenguatge i també per fer la major part de les coses que trobem a les pàgines web interactives.
   

Photoshop - Orientació - Què farem amb Photoshop?

Photoshop és una eina d'edició de mapes de bits, és a dir: serveix per editar píxels. Però l'ús que farem d'aquest programa no queda restringit a això només. Photoshop ens permet fer més coses. A continuació us explico quins son els aspectes que treballarem a Photoshop:

1. Generació de grafisme a Photoshop.


• Per a això cal desenvolupar tant les habilitats d'edició de píxels com les habilitats d'edició vectorial del propi photoshop. Les possibilitats són infinites. I dominar-les ens ajudarà a expressar-nos millor visualment i a fer treballs més fins.


2. Retocs i ajusts fotogràfics.


• Aquí trobarem la part més tècnica de Photoshop i de fet és el punt més fort d'aquest programa. Photoshop es va crear precisament amb aquesta finalitat. Per cert la majoria d'eines de retoc fotogràfic del photoshop es basen en les tècniques de retoc prèvies a la informàtica que s'utilitzaven als laboratoris. El retoc fotogràfic de laboratori és una cosa força antiga. A la URSS, a la època de Stallin, ja es practicava el retoc fotogràfic per treure de la foto a algú. Hi ha hagut verdaders artistes de la falsificació fotogràfica des que existeix la fotografia.
  


3. Animacions. Gifs animats.


• Tradicionalment, des de la versió Photoshop 5.5, trobàvem aquesta funció al programa que acompanya al Photoshop, l'Image Ready. Aquest programa és el germà bessó del Photoshop. Els gifs animats servien per fer banners publicitaris. Avui dia es fan més en Flash. Però encara es fan servir els gifs animats tant per banners com per altres coses.


4. Creació de pàgines web a partir de mapes de bits.


• Amb photoshop i amb Image Ready podem generar pàgines web a partir d'una imatge de mapes de bits. Nosaltres podem composar la interfície d'una pàgina web dibuixant-la en el propi photoshop. És per això que ens cal aprendre les habilitats de grafisme.

Photoshop - Orientació - Recapitulació. Què hem fet fins ara i per què?

1. Hem començat a conèixer la interfície del programa.
2. Hem desenvolupat les habilitats per seleccionar píxels.
3. Hem desenvolupat les habilitats del dibuix vectorial.
4. Hem desenvolupat la mecànica dels pinzells.
5. Hem conegut algunes abreviatures de teclat.
6. Hem començat a conèixer les eines i algunes opcions de menú.
   

Amb aquests cinc punts hem establert les bases per poder:

1. Generar grafisme.
2. Fer retoc fotogràfic.
3. Fer gifs animats.
4. Crear pàgines web a partir de mapes de bits.

Photoshop - Booleans - 3a Part - Combinar traçats vectorials amb booleans

Sovint necessitarem obtenir un traçat vectorial que sigui fruit de la fusió, la resta, la intersecció o la exclusió d'altres traçats vectorials més primitius. Per aconseguir-ho es molt fàcil.

És fa el mateix que a l'article anterior però amb una variació. En comptes d'obtenir una selecció de píxels farem el següent.

1. Seleccionem les formes vectorials que vulguem combinar.
   
2. Premem el botó [Combinar] que es troba al panell propietats, a dalt.

Photoshop - Booleans - 2a Part - Seleccions a partir de traçats vectorials amb booleans

En aquest article veurem com obtenir seleccions booleanes a partir de traçats.

Quan fem servir eines de creació de traçats vectorials també ens apareixen al panell contextual de propietats, a dalt, els botons per fer traçats booleans. Però quin sentit tenen?

Per poder explicar-ho cal tenir en compte però que aquests botons s'han de seleccionar just abans de crear un traçat. Però per entendre millor com funciona la cosa estudiem els casos següents:


FENT UN PRIMER TRAÇAT.
Contemplem però a continuació dos casos en que fem un primer traçat.

1. Suposem que escollim la primera opció( ). Observeu com queda la finestra traçats:
   
   
   
   La part de dins del traçat a la miniatur queda de color blanc. I si obtenim la selecció a partir d'aquest traçat amb el botó la selecció resultant és:
   
   
   
   La selecció que hem obtingut és justament l'àrea blanca de la miniatura de traçats.
   
   
   
   
2. Veiem què passa si escollim la opció de booleans abans de crear un nou traçat.
   
   
   
   Podem observar a la miniatura del traçat que el que queda blanc és el que hi ha per fora del traçat. I en conseqüència el que n'obtenim és la selecció inversa.
   
   
   
   
3. Us deixo a vosaltres que estudieu què passa amb les opcions booleanes que queden. Observeu què és el que queda blanc a la miniatura i quina selecció se n'obté.
   

CONCLUSIÓ:
La selecció que obtenim a partir d'un traçat és el que a la miniatura del traçat és de color blanc.

Nota: A partir d'ara nosaltres direm que la part blanca és l'interior del traçat.


FENT UN TRAÇAT ON JA HI HA UN TRAÇAT PREVI
La gràcia dels booleans justament la trobem quan combinem més d'un conjunt. Estudiem a continuació els següents casos en que afegim un nou traçat a un traçat existent fent servir els diferents modes booleans. Partirem del següent traçat:



Ens hem d'assegurar que aquest primer traçat ha estat fet en positiu, és a dir, que l'hem creat amb i que a la miniatura per dins està blanc .


A continuació afegirem un altre traçat i veurem el què succeeix si aquest segon el posem amb les diferents modalitats booleanes.

1. Estudiem què passa si afegim uns altres traçats posant-los en el mode .
   
   
   
   Podem observar a la miniatura que la zona blanca és la suma de les àrees. I si obtenim la selecció el resultat anirà com ja sabeu per on està pintat de blanc a la miniatura.
   
   
2. Estudiem ara el cas en que afegim altres traçats però ara en el mode .
   
   
   
   El resultat que obtenim és que el nou traçat ha restat un tros a l'altre. I la selecció resultant que obtindriem per tant és la part blanca.
   
   
3. Si afegim un nou traçat amb el mode booleà d'interescció el que obtenim és:
   
   
   
   
4. Aquest és el mode de "exclusió" i el resultat són les àrees no comunes dels dos traçats.
   
   

CONCLUSIÓ: Les seleccions compostes que obtenim, les zones blanques, són respectivament la unió, la resta, la intersecció i la exclusió dels diferents traçats.

EXERCICIS:

1. Proveu això i obtingueu les seleccions.
   
2. Obtingueu en diferents capes les formes següents fent servir un únic calaix de traçats cada cop:
   
3. Inventeu-vos amb aquests mètodes booleans obtenir seleccions d'unes quantes figures nadalenques.